Alcover, Costa i Llobera: Figures de la Poesia Mallorquina

Joan Alcover: Palma, 1854 – Palma, 1926

Poeta i dramaturg en llengua catalana. Participà als Jocs Florals de Barcelona (1909), i en les conferències d’intel·lectuals mallorquins a l’Ateneu Barcelonès (1904); també en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). En pocs anys esdevingué una de les figures cabdals de la poesia catalana, fet que l’aparició de Cap al tard (1909) confirmà. Fou corresponent de la Reial Acadèmia Espanyola (1904), de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1913) i de l’Institut d’Estudis Catalans (1916). Fou regidor de l’Ajuntament (1879) i diputat a Corts pel Partit Liberal (1893).

Miquel Costa i Llobera: Pollença, 1854 – Palma, 1922

Escriptor i clergue. D’una família aburgesada, fou deixeble de Pons i Gallarza. Estudià dret a Barcelona i Madrid. Publicà la seva primera poesia, La Vall (1873), a la «Revista Balear», i el 1875 escriví Lo pi de Formentor. El 1885 aparegué a Palma el primer recull de les seves Poesies. S’ordenà sacerdot el 1888. El 1897 publicà el seu segon llibre, De la terra. El 1903 esdevingué membre corresponent de la Reial Acadèmia Espanyola. El 1903 publicà Tradicions i fantasies. Presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1904. La seva conferència a l’Ateneu Barcelonès sobre la forma poètica (1904) assolí un gran èxit. També participà als Jocs Florals de 1906 i 1908. El 1906 participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i el 1907 publicà Horacianes. Donà una segona edició de Poesies, molt ampliada, i Visions de Palestina (1908). Fou membre corresponent de l’IEC (1918). Miquel Costa i Llobera representa, amb Joan Alcover, l’esperit d’aquella forma poètica anomenada críticament Escola Mallorquina.

Teoria Estètica de Joan Alcover

Podem configurar la teoria estètica de Joan Alcover a partir de les consideracions de la seva obra sobre el següent:

• a) La teoria estètica de Joan Alcover té alguns orígens romàntics. Alcover s’interessa pels orígens primerencs, la tradició popular i els mites.
• b) Joan Alcover subordina l’ideal de bellesa a l’ideal de comunicació honesta, amb una mirada centrada en l’home.
• c) Joan Alcover considera que el poeta ha de ser un especialista de l’art, però alhora un home.
• d) Joan Alcover rebutja les posicions radicals i basa el seu art en l’equilibri i l’harmonia entre la realitat i l’ideal, el sentiment just, l’espontaneïtat i el formalisme.
• e) Admira la poesia de Maragall; per a Joan Alcover, la raó i l’harmonia han de ser pilars d’una obra d’art.
• f) Per a Joan Alcover, la creació poètica comença amb la contemplació, amb la capacitat de veure el misteri que s’amaga sota la vida humana.
• g) Per a Joan Alcover, la inspiració s’ha de sotmetre al procés d’elaboració formal.
• h) Sinceritat poètica: recuperà la seva llengua materna com l’únic vehicle possible per a la poesia. Aquesta teoria s’encamina cap a la humanització de l’art i altres reaccions literàries.

L’Escola Mallorquina: Poesia Catalana del Segle XX

L’Escola Mallorquina (EM) es pot definir, a grans trets, com un corrent literari i poètic que inclou l’obra, en llengua catalana, dels poetes mallorquins més destacats del segle XX. Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover i Maspons marquen profundament els poetes de l’EM, considerats mestres l’obra dels quals es creu impossible de superar. Això els dona cohesió, però també limita les seves possibilitats i objectius. Tenen un caràcter antimodernista i reaccionari, i coincideixen estèticament amb el Noucentisme. El desig de perfecció formal, el nacionalisme tradicionalista, la recerca de l’equilibri emocional i la contenció són les principals característiques d’aquests escriptors. De fet, és molt similar a una estètica noucentista, la qual cosa concorda amb el fet que els poetes mallorquins d’aquest corrent mantenen relacions molt estretes amb els del Principat.

El Noucentisme i l’Escola Mallorquina

El Noucentisme fou el resultat d’una conjuntura política i social que permeté la col·laboració dels poders polítics amb els intel·lectuals catalanistes. Però a les Balears, la situació política és molt diferent de la catalana. Aquí no hi ha Lliga Regionalista, ni cap institució regional com la Mancomunitat. A principis del segle XX, encara hi ha una situació caracteritzada pel centralisme, el provincialisme i la continuïtat del sucursalisme heretat de segles anteriors. Per tant, el Noucentisme i l’Escola Mallorquina són resultats absolutament diferents perquè sorgeixen de dos contextos que no tenen res en comú. Pels trets formals i temàtics, la poesia de Miquel Ferrà es pot agrupar perfectament amb la de Josep Carner i Guerau de Liost.